Amb cada totxana que els enterramorts col·locaven al nínxol del tiet, desapareixia un tros de taüt i jo enterrava l’amor esbojarrat pel teu pare. Amb l’última, hi vaig entaforar les falses idees sobre llibertat, sobre la llum, i ho vaig enterrar ben a fons i, des de la consciència, convençuda que mai més no en sortiria