Que pallassos! Vaig aplaudir, i encara més quan l’àvia es va entrebancar amb la pila de capses i va anar d’un pèl que no caigués de nas a terra. Jo em petava de riure! I aleshores, cataclinc! La besàvia va mirar les capses i elles es van redreçar soles. Com ho havia fet? Misteri! I hi ha més: l’avi Tonet va riure, la panxa se li va inflar, un botó del seu pijama va saltar i es va encastar al nas de l’àvia. Era com si fessin una actuació! I jo, vinga aplaudir!