Mirall de Glaç

Fragments de l’obra

El dia que va començar a procrear la mort, me’n vaig adonar que l’estimava. En la infantesa em comprava nous pelades, o em donava pa amb vi i sucre per berenar. Un caràcter decidit i orgullós, fort, però just, em guiava cap a l’edat adulta i provocava la meva ràbia. Vaig acompanyar-la en el seu embaràs de mort, la malaltia va durar nou mesos, i en aquests mesos va criar un monstre fastigós en el pàncreas que li va menjar les entranyes, i quan se la va menjar tota, la va tirar com un drap brut, seca, amb la pell i l’ós, els colzes nafrats, amb la panxa inflada del pipí, amb les forces acabades, la va deixar als nous mesos, la mare va parir la seva mort.