Refugiada

“Sóc com una minairona, m’agrada l’aire fresc de la muntanya, perdre’m en el silenci i la foscor de la nit, sentir la remor del riu, el batec del vent contra els arbres
Els minarions, com un banc de sardines fugint de la xarxa, surten esvalotats
Mecàsum les sardines esqueixades damunt el pa amb tomàquet! Tot llueix com nou. És fantàstic tenir minairons!
Haurien de quedar-se a dormir al bosc amb els llops, les serps, els porcs senglars…”