Refugiada

Jo era una d’aquelles progres de cabells llargs, bruses hippies, pantalons de pana i sabates de pell girada, que, rodejada de muntanyencs amb fulards, cantava la nova cançó i la música folk, una progre que lluitava contra el franquisme amb intel·lectuals barbuts i camarades amb ulleres de cul de got i vessava optimisme dels seixanta.