Refugiada

A en Josep, amb set anys complerts, no li servia per res romancejar amb el berenar, la mare endevinava si havia acabat i el cridava al seu costat, on assegut en un tamboret baix tibava els fils més gruixuts o més prims i exclamava: «Mare, guaita un nep o guaita un xemic.» Ella el rectificava: «Que no, que això no ho he d’arreglar, busca escarabats a la roba! A la roba els has de trobar, no a la cuina.»