Tessa Julià Dinarès (Matadepera, 1952)

Diu l’escriptor Theodor Kallifatides “que cal que tots deixem el nostre testimoni. Per cada record perdut, un tòpic n’ocupa el lloc. El món del clixé és un món amb amnèsia”. Per a mi, és una de les causes que em mouen a escriure. Pretenc escriure històries que puguin interessar a tothom i que parlin de moments concrets de la nostra història, com per exemple amb “Les cares del medalló”, “No sense tu”, “El cosidor d’errades”, “Refugiada”; de l’ànima humana com a “La pell girada” o “Em vaig casar amb els meus pares”, “La Júlia em fa de mama” o “Equilibris”; de les nostres llegendes com “Un secret a les butxaques” o simplement que siguin un divertiment com a “Les brufes” o “Remeis de sirena”

Em vaig formar a l’Aula de Lletres i a partir d’aquí se’m va obrir un món desconegut i fascinant que m’ha canviat la vida. Escriure és alguna cosa més que lligar frases, és profunditzar en l’ànima humana, en les seves virtuts i en la seva foscor. Aquí hi ha la profunditat de les persones i poder mostrar, a través de l’escriptura, és difícil, dur però molt gratificant. Tal com diu la gran escriptora Víctor Català “I la vida vessa i escapa dels motllos. Jo estimo la vida tal com és: dolça i amarga, clara i ombrívola”

Si no ets sincera amb tu mateixa, l’escriptura no té res. Diari Malarrassa. 9-1-18

Un bon escriptor ha de ser abans un bon lector. Diari de Terrassa. 8-5-2021